Bescuit de llimona: el més fàcil i ràpid del món

Doncs sí. Heu llegit bé. El bescuit de llimona més fàcil i ràpid del món. I no per això, menys deliciós. Ideal per esmorzar, berenar i per menjar a l’hora que et vingui de gust perquè es fa en un “plis plas”. La recepta l’he treta del bloc de la Su, Webos Fritos, a qui no li calen presentacions. Us deixo amb la recepta i ja em direu què us ha semblat, perquè segur que serà un èxit a ca vostra!

 

Ingredients:

-250gr de farina

-250gr de sucre

-3 ous

-1 sobre de llevat

-La ratlladura d’una llimona

-Un iogurt de llimona

-100 gr d’oli de girasol

 

Com ho fem?

Doncs ben fàcil. Escalfem el forn a temperatura mitja. En un bol, barregem el sucre i els ous. A continuació hi afegim la resta d’ingredients barrejant-ho tot molt bé amb unes varilles. Untem un motlle d’oli o mantega i hi aboquem la barreja. Enfornem durant 20 minuts i llestos. Si voleu, podeu decorar-lo amb un setinat (“glaseado”) de llimona. Barregeu en un bol sucre llustre i unes gotes de llimona. No aboqueu molt de suc de llimona de seguida, perquè el sucre llustre de seguida es dissol. Aboqueu la mescla per sobre el bescuit fred i deixeu que el setinat es faci dur. Llest per gaudir!

Empanada de tonyina

Hola de nou! Torno a ser per aquí. M’he pres uns dies de vacances molt necessaris… Després d’exàmens he volgut descansar uns dies perquè aquesta setmana començo a treballar, així que crec que han estat unes vancances merescudes. Tornaré de nou a visitar els vostres blocs.

Així mateix, com podeu veure, he canviat de plataforma… Blogger m’estava causant problemes des de feina setmanes. Primer, amb el bloc de la universitat i, després, amb el de cuina. Així que he dit prou i m’he passat a WordPress. A partir d’ara, totes les actualitacions seran aquí. Podeu trobar-hi les receptes que tenia a l’altre bloc perquè les he pogudes passar totes. Encara he de fer alguns canvis més, però poc a poc.

Avui us presento una recepta d’aquestes típiques i clàssiques però que són d’aquelles “imprescindibles” per sortir del pas en un soparet o en una quedada d’aquestes entre amics on cadascú ha de portar una coseta… Una empanada de tonyina. Fàcil i “resultona”. Espero que us agradi.

Ingredients

Per fer la massa: (també podeu comprar-la)

-300gr de farina

-1/2 got d’aigua

-2 cullerades soperes d’oli

-1 ou

-5gr de llevat

-Un pessic de sal

Per fer el farciment

-1 ceba

-1/2 pebrot vermell

-1/2 pebrot verd

-200ml de tomàquet triturat

-3 llaunes de tonyina petites

-1 allet

-2 ous

Com ho fem?

Per fer la massa, barregem en un bol la farina i el llevat. A continuació hi afegim l’ou una mica batut i la resta d’ingredients. Ho ben barregem i ho deixem reposar durant una hora.

Mentrestant, anem fent el farciment. Posem els dous ous a bullir. Tallem la ceba, els allets i els pebrots en daus molt petitons i els sofregim a foc lent en una paella per tal que quedin tovets. A continuació, hi afegim la tonyina i el tomàquet i deixem coure uns 10-15 minutets a foc lent. Ara, aturem el foc i hi aboquem els ous durs en bocins petitons.

Quan la massa hagi reposat una hora, agafem un motlle rodó i hi estirem mitja part de la massa de manera que quedi el fons i els costats coberts. Hi aboquem el farciment i, amb la resta de massa, tapem. Si ens en ha sobrat, podem decorar l’empanada per sobre.

Ara, enfornem a foc mig durant uns 15-20 minutets, treiem, deixem refredar i, llest per servir!

>Recepta del 15 (juliol)

>

Una vegada passat el dia 15, i després de recollir tots els enllaços de les receptes que ens heu enviat, com sempre toca donar l’avís per la propera convocatòria del 15.

Aquest juliol us proposem treballar amb els paradigmes gastronòmics de l’estiu: els gelats i els sorbets! Tal i com va passar amb les amanides, és tracta d’una convocatòria molt oberta al no tractar-se d’un ingredient concret, on realment cadascú podrà fer anar la inventiva fins allà on vulgui. A veure com ens sorpreneu aquesta vegada!

Us recordem que el dia per penjar les receptes serà el 15 de juliol, o al voltant d’aquesta data quan us vagi millor a cadascú si el 15 no podeu. L’únic que us demanem per facilitar el recull de totes les propostes, és que ens deixeu aquí al bloc un comentari amb l’enllaç a la vostra recepta.

Per acabar, agrair-vos a tots la participació a la Recepta del 15 d’aquest mes de juny. Heu estat més de 70 els blocs que heu preparat receptes d’amanides, i no podem sinó donar-vos mil gràcies per les ganes que hi poseu sempre!

Gràcies a tots, i fins aviat!

>Amanida pagesa en got

>

Ja torna a ser dia 15! I fa un mes que no passava per aquí… Amb això dels exàmens he estat completament aïllada del món blocaire. Us asseguro que m’aniré posant al dia i tornant a passejar per les vostres cuines, que sabeu que m’encanten!

Estic entusiasmada amb la Recepta del 15 d’aquest mes, perquè m’encanten les amanides i són el meu plat plat estiuenc preferit. Espero poder recollir totes les que feu vosaltres perquè em sembla que les provaré totes!

M’he animat a preparar una recepta típica d’Eivissa: l’amanida pagesa. Simplement, he volgut presentar-la d’una altra manera perquè per ella sola no és allò que en puguem dir una amanida bonica. 

Espero que us agradi!

Ingredients

-2 patates grans

-4 pebrots grans

-1/2 ceba

-Una llauna de tonyina ( o peix sec o bacallà esmicolat)

-1 allet

-2 ous 

-Oli

Com ho fem?

Bullim les patates i l’ou dur. Els pebrots, els podem comprar torrats o, si podeu, queden millor torrats a casa. Els poseu en una safata que pugui anar al forn i els deixeu entre 30-45 minuts depenent de la potència del forn. Ha de quedar la pell negra perquè es puguin pelar bé. També els podeu comprar torrats, però com són més petits, per tant, n’haureu d’afegir més quantitat. 

Pelem les patates i les tallem en rodanxes. Les posem al fons del got per fer el timbal. Després, hi posem els pebrots tallats en tires. A sobre, la ceba tallada en bocinets petits, l’ou en rodanxes, la tonyina i, finalment, l’allet picat.

Ho ben ruixem amb oli d’oliva i llest per servir!

Bon profit!

>La Recepta del 15 (de Juny)

>

Ja ha passat un mes des de l’última vegada que anunciàvem el nou ingredient?! No ens n’hem ni adonat gairebé!

Què dir de la Recepta del 15 d’aquest mes de maig… seran les maduixes… serà la primavera… però la qüestió és que entre tots heu fet que sigui un èxit impressionant, fins a un nivell que ens segueix sorprenent! Més de 80 blocs hi heu participat aportant les vostres idees, i no podem sinó donar-vos les gràcies!!

Pel que fa a la Recepta del 15 d’aquest proper juny, ja podeu anar donant-li voltes a la inventiva, doncs us proposem una opció ben lliure i oberta, amb infinites possibilitats i molt estiuenca: les amanides!

Us recordem que el dia per penjar les receptes serà el 15 de juny, o al voltant d’aquesta data, quan us vagi millor. I que l’únic que us demanem per facilitar el recull de totes les propostes és que ens deixeu per aquí un comentari amb l’enllaç a la vostra recepta.

I com sempre, acabem animant-vos a fer una ullada a totes les receptes que hem recopilat durant aquesta última convocatòria de la Recepta del 15, així com en les edicions anteriors.

Moltíssimes gràcies a tots, lectors i participants, i fins aviat!

>Maduixes per esmorzar

>

Sempre tard, sempre! Bé, ja sabeu que la publicació d’avui és una excepció. És que no em puc perdre la Recepta del 15, quina vergonya! Com que no he tingut molt de temps, he preparat dues receptes ben i ben senzilles. Una mantega de maduixes i uns muffins de maduixes. En realitat, volia fer una altra recepta, però me la reservo per un altre dia, quan estigui més relaxada. 

Volia donar-vos les gràcies a tots per la vostra participació i dir-vos que, tot i que no us pugui deixar cap comentari al vostre bloc, estic encantada amb les vostres receptes! Sé que sempre us supereu i per a nosaltres això és un premi molt gran. L’acollida de “La recepta del 15” ens ha sorprès gratament i estem encantats amb la resposta. Sou uns artistes!

Gràcies de tot cor!

Us deixo amb les dues receptes, animeu-vos a preparar-les, que són facilíssimes!

Muffins de maduixa

Ingredients

-1 got de farina

-1 got de sucre

-2 ous

-1 cullerada de bicarbonat sòdic

-1 cullerada d’oli d’oliva

-1/2 got de llet

-8 maduixes 

Com ho fem?

Escalfem el forn a uns 180º. En un bol, batem els ous i hi afegim, poc a poc, el sucre, l’oli, el bicarbonat sòdic i l’oli. Ara, hi afegim la llet i les maduixes. Quan estigui, hi afegim la farina i mirem que ens quedi una massa no excessivament densa. Ara, l’aboquem dins un motlle per a muffins de manera que no passi dels 2/3 perquè sempre pugen. El bicarbonat fa la funció del llevat juntament amb la llet. Queden ben tous i sucosos. Els enfornem durant 20 minuts i fem la prova de l’escuradents. Els deixem refredar i llestos!

 Mantega de maduixa

Ingredients

-100gr de mantega
-400gr de maduixes
-1 tassa de sucre

Com ho fem?

Tallem les maduixes molt petitones i les aboquem en una cassola a foc lent juntament amb el sucre perquè facin un almíbar. Le deixem coure uns 30 minuts o fins que s’hagin desfet gairebé del tot. Ara, afegim la mantega i deixem que es fongui. Coem durant uns 5 minutets més i apaguem el foc. Ho deixem refredar i ho posem en un pot. Ho fiquem dins la nevera i ho untem amb pa, croissants, brioxos quan vingui de gust. Aguanta uns dies a la nevera, però jo no li donaria temps de fer-se malbé 😉

>Tancat per exàmens

>

Com haureu pogut veure, fa dies que no publico cap recepta. Estic a la recta final del curs i he hagut de passar al davant de la meva llista de prioritats la carrera universitària. S’acosten unes setmanes una mica dures: acabar treballs, preparar lectures, estudiar per als exàmens… I m’hi vull dedicar exclusivament. A l’estiu he de fer feina i, per això, no vull deixar-me’n cap ni suspendre’n cap (si es possible!). Per això, deixaré de publicar fins el dia que acabi exàmens, cap a principis de juny. Estic una mica trista perquè el bloc em dóna molta vida i és de les poques aficions que conservo, però també s’ha de ser realista. Faré una excepció el diumenge perquè toca publicar “La recepta del 15” i no m’ho puc perdre, però no sé exactament quan tornaré a estar per aquí al 100%. Això sí, podeu estar segurs que seguiré visitant les vostres cuines, ja que em fa molta il·lusió veure les vostres publicacions dia rere dia. Espero que ens tornem a veure ben prompte i molts d’ànims a la resta de blocaires i seguidors que també esteu apurant els darrers dies de curs. Ànim, que ja queda menys!

Petons a tots i a totes i

fins aviat!

>Sopa de ceba de la Julia Child

>

Ja tenim aquí la primera proposta de Film&Food, el bloc de l’Alba i l’Ingrid, dues grans aficionades a la cuina i, com no, al cinema. En aquest primer repte ens proposaven cuinar un plat de la Julia Child. M’ha costat decidir-me, eh? Al final, he fet la famosa sopa de ceba francesa que a casa  sempre ha triomfat. Norrmalment la feia el meu pare, però aquesta vegada m’hi he posat jo. És un plat senzill, però deliciós. I permeteu-me que us digui que l’oloreta de la ceba sofregint-se amb la mantega i el sucre no té preu. Tenia el nas ficat dins l’olla com un perdiguer. Increïble! Bé, us deixo amb els ingredients i el procediment i espero que la proveu, perquè és un plat boníssim!

Ingredients (per a 4 persones)

-85 gr de mantega

-2 cullerades d’oli d’oliva

-750gr de cebes tallades en rodanxetes fines

-1 cullerada de sucre

-1/2 cullerada de sal

-1 1/2 cullerada de farina

-4 cullerades de brandy

-600ml de brou de carn

-formatge gruyère o parmesà (o tots dos si voleu)

-8 llesques de pa de barra

-1 allet

Com ho fem?

En una cassola aboquem la mantega i l’oli, el sucre i la ceba i sofregim durant uns 20-30 minutets a foc lent. Hi afegim la farina i deixem sofregir 4 minutets més. Ara, aboquem el brou i deixem coure durant uns 15 minuts a foc lent. Mentrestant, posem el pa al forn i el daurem per tots dos costats. El treiem i hi freguem l’all per sobre. Agafem la sopa, la salem al gust i hi afegim el brandy (també podeu substuir-ho per vi blanc o negre). Ara, l’aboquem en fonts individuals i hi posem el pa per sobre. Hi tirem el formatge ratllat per damunt i posem les fonts durant uns 15 minuts al forn fins que veiem que fan bombolles. Ho treiem del forn i servim ben calent.

Bon profit!

>Bacallà amb all porro, tomàquet, gambetes i llavors

>

Amb aquesta recepta participo per primera vegada a “Memòries d’una cuinera“. Tot i que és la segona convocatòria, dic primera vegada a causa de l’incident amb la coca de recapte (enllaço per si voleu saber què va passar). Aquesta vegada, he guardat el bacallà sota pany i clau!

A Eivissa, per Setmana Santa, com és tradició a tot arreu, no es menja carn. A casa, tot i que no som molt creients, per cultura, no en mengem. A veure, que si a la nit em ve de gust un tros de pa amb pernil, me’l menjo. El que passa és que, per dir-ho d’alguna manera, no  “cuinem” carn. El plat típic d’aquesta època és el cuinat, que podeu trobar aquí, si us ve de gust mirar la recepta (la vaig publicar quan vaig començar el bloc). Així doncs, de bacallà de Quaresma, no en fem. Però no volia perdre’m aquest repte, així que he fet un bacallà amb un acompanyament lleuger però, no per això, menys deliciós. Espero que us agradi la recepta i que la proveu, perquè només per l’oloreta que surt del forn, ja val la pena 😉

 

Ingredients (per a dues persones)

-2 lloms de bacallà dessalats grans (congelats o frescos)

-1 all porro

-1/2 ceba

-2 tomàquets grans

-1/2 got de vi blanc

-100gr de gambes pelades

-Mescla de llavors: lli, pipa de girasol, pipa de carbassa, etc.

-Sal

-Oli

Com ho fem?

Escalfem el forn a uns 170º. Agafem una safata fonda apta per a posar al forn i la ruixem amb un bon raig d’oli d’oliva. Ara, tallem l’all porro i la ceba en rodanxes i els tomàquets en dues meitats. Ho aboquem dins la safata i ho enfornem a temperatura mitja durant uns 15 minuts. Transcorregut aquest temps, obrim el forn i afegim mig got de vi blanc a les verdures. Deixem que redueixi durant uns 10 minutets més.

Agafem les gambetes i les sofregim durant un minutet perquè amollin l’aigua i les reservem amb el suquet que han fet. Si el bacallà que feu servir es congelat, deixeu-lo descongelar a temperatura ambient o bé al microones amb l’opció de descongelat. Segurament, treurà molta d’aigua, així que deixeu-lo escórrer i eixugueu-lo amb un tros de paper de cuina perquè no amolli tanta aigua dins el forn.

Col·loquem el bacallà damunt les verduretes i hi aboquem les gambetes amb el suquet per sobre. Deixem coure durant uns 10 minuts, ja que el bacallà no és un peix que hagi de menester una llarga cocció. Just 2 minutets abans de treure’l, aboqueu-hi per sobre les llavoretes per tal que quedin cuitetes i cruixents. Així com treiem el bacallà del forn, emplatem.

Bon profit!

>Pasta fresca

>

Uff! Feia dies que no parava per aquí. Tot i que estic de vacances vaig una mica atabalada. Tinc ganes de fer tantes coses que no em dóna temps de fer tot allò que voldria. Bé, en primer lloc, espero que esteu tenint una feliç diada de Sant Jordi. Aquí, el temps, per ara, ens acompanya i hem pogut anar a comprar llibres al Passeig de s’Alamera. És allà on es munten totes les paradetes de llibres. No he pogut evitar caure en la tentació i me n’he comprat un de cuina. Ja us l’ensenyaré quan m’atreveixi a fer alguna recepta.

Bé, avui us presento un plat molt i molt senzill de fer. Això sí, cal temps perquè necessites una estona. Per això aprofito les vacances…

 

He preparat uns tagliatelle. Ja fa unes setmanes el Pepe em va regalar una màquina de fer pasta però no havia pogut estrenar-la, així que avui l’he provada per primer cop i estic encantada! El que passa és que ho he fet sola i de vegades tenia la sensació que em faltava alguna mà amiga per estirar la pasta per sobre de la màquina. Però, al final, ho he aconseguit. Com a acompanyament d’aquests tagliatelle podeu fer servir la salsa que més us agradi. Qualsevol. Jo avui només us deixo amb la recepta de la pasta fresca, sense acompanyament. M’agradaria que em diguessiu amb què us agrada més la pasta: carbonara, bolonyesa, amb verduretes…?

Bé, la recepta l’he trobada a pepekitchen.  Recomano la pàgina!

Ingredients

-300gr de farina
-1 cullerada d’oli d’oliva
-1/2 cullerada de sal
-3 ous

Com ho fem?

A sobre la taula, amb la farina, creem un volcà i al mig hi aboquem l’oli, la sal i els ous mig batuts. Amb una forquilla ens ajudem a barrejar-ho i després pastem amb les mans. Amb un corró, estirem la pasta i la passem per la màquina perquè quedi més fina. Com quedarà súper llarga, la tallem en trossos més grans i agafem l’eina de fer tallarins. La col·loquem a la màquina.  Agafem la massa i la fiquem mentre anem movent la manovella. Els tallarins s’han d’assecar, així que jo els he penjat en una corda a la cuina. Així com aneu tallant-los amb la màquina, separeu-los perquè no s’enganxin els uns amb els altres. Quan acabeu amb la pasta, deixeu secar durant uns minuts. Aboqueu la pasta en una olla amb aigua bullint i deixeu-la durant 3 minuts aproximadament. Fàcil, oi?

Bon profit!