>La recepta del 15 de maig: maduixes! ( i nou bloc)

>

Estimats gastroblocaires, sabem que comencem a repetir-nos més que l’all, però hem de donar-vos altra vegada mil gràcies per la vostra dedicació! Aquest mes d’abril hem tornat a superar la cinquantena de propostes recollides durant la Recepta del 15!
Sabíem que el repte de les faves seria complicat, i molts ens ho heu comentat: no ha estat un ingredient del grat de tothom, però tot i això us les heu empescat per trobar receptes que convertissin les faves en quelcom que us agradés. I això ens encanta, perquè és l’essència de la Recepta del 15!
Però no us entretenim més i anem al gra amb l’ingredient del mes que ve: per al mes de maig us proposem treballar a partir de les maduixes!
Ja us vam comentar que estàvem desitjosos de l’arribada del bon temps per començar a menjar bona fruita, i a la nostra terra el millor moment per les maduixes és ara a la primavera, durant els mesos d’abril i maig, així que res millor que entre tots elaborar un gran recull de receptes sobre aquesta deliciosa fruita.
Com sempre, acabem animant-vos a fer una ullada a totes les receptes que hem recopilat durant aquesta última convocatòria de la Recepta del 15, així com en les edicions anteriors.
Gràcies, i fins aviat!

————————————————————————————————————-

De pas, us comento que he començat fa uns dies un nou bloc. És de caire més personal però també hi aniré publicant algunes cosetes sobre cuina. Si us ve de gust fer-li una ullada, podeu trobar-lo aquí.

>Crema de faves especiada amb encenalls de sobrassada amb mel

>

Ha arribat el dia. Ja tornem a ser a dia 15! La veritat és que la idea de cuinar faves no entusiasma a tothom, però almenys, a mi, m’ha servit per pensar una mica més en les possibilitats que té la verdura dins de la nostra cuina i el lloc que ocupa en la gastronomia en general. Poc sabia sobre aquest producte fins dia d’avui, bàsicament perquè, des de petita, només de sentir la paraula fava m’entrava un no-sé-què que m’impedia, fins i tot, olorar-la.
Tinc la sort de viure en un lloc privilegiat. No em refereixo a la illa, sinó a casa. La meva àvia té un hort fabulós. No és que sigui un hort enorme, però sí es prou gran per abastir-nos amb els productes de temporada. Ara mateix, tenim plantades faveres, escarxoferes morades, alls tendres, cebes de secar i cebes tendres, lletugues, tomateres, patates… No em direu que això no és un luxe? De fet, per preparar aquestes faves, he baixat a l’hort i he agafat les més groixudes que he trobat, que són les que tenen més gra a dintre. La meva àvia m’ha acompanyat perquè no es fia un pèl de mi. I bé que fa! Em costa diferenciar la planta de la ceba tendra de la de l’all tendre. Tampoc és tan fàcil, eh? 😉
He pensat que, potser, podria parlar una mica de l’ingredient principal d’aquesta recepta del 15 i així tots aprenem alguna cosa nova. Inclosa jo. Evidentment, això ho escric amb l’ajuda de la meva àvia. Això em fa pensar que la gent d’avui en dia no tenim ni idea de què és allò que mengem. Anem al súper i comprem la carn, la fruita i la verdura que volem, però no sabem, la majoria de vegades d’on ve, com ha estat tractada, etc., aspectes que considero que hauríem de tenir molt en compte a l’hora de triar un o altre producte.
Doncs bé, les faves es sembren, aproximadament, a l’octubre. Es poden sembrar molt primerenques per començar a menjar-se tendres, al setembre. Podem sembrar-les, inclús, fins al novembre. La favera es pot sembrar tant a terra de regadiu com de secà. Si es reguen, couen més ràpid que les seques. Les faves es poden menjar des que surten de la favera, tendres, quan la planta medeix aproximadament 10cm, fins que són seques, que es cuinen amb pell i també pelades (guisades, com qualsevol altre llegum). A Eivissa, les faves es mengen bullides, fregides senceres i també ofegades. Les faves ofegades, la recepta més coneguda amb aquesta verdura, es fan amb xulla, botifarra, sobrassada i alls tendres. Se sofregeixen tots els ingredients en una olla, s’hi afegeix un gotet d’aigua, es tapa i es va sacsejant fins que estan ben cuites.
He volgut fer quelcom diferent amb les faves. Imagino que hi ha milers de receptes diferents, però tinc la creativitat una mica desgastada amb tanta feina… Així que us presento aquesta crema de faves especiada amb encenalls de sobrassada amb mel. Si us agrada el menjar “una mica diferent”, us agradarà aquesta cremeta 😉

Ingredients (per a 4 persones)
-1 kg de faves
-2 alls tendres
-1/2 got de llet (o nata si ho preferiu)
-sobrassada
-mel
-curry
Com ho fem?
Agafem les faves i els tallem la cua, amb la mà mateix. Anem treient el gra de dintre, però no llencem la part de fora. Un cop hàgim acabat amb el procés, ho posem tot a bullir juntament amb els allets tendres. Deixem coure a foc lent durant uns 45 minuts aproximadament. Per saber si estan cuites, agafeu un gra i mireu si, amb els dit, està ben tou.
Ara, llencem una part de l’aigua que hi ha juntament amb la verdura i, a la mateixa casserola, ho triturem amb la batedora. Per fer-ho més fàcil, afegim la llet o la nata. Reservem. Ara, agafem uns talls de sobrassada i, per sobre, hi aboquem una mica de mel (a gust). La passem per una paella un minutet.
Aboquem la crema de les faves en un bol o plat, hi posem una miqueta de curry per sobre i els encenalls de sobrassada amb mel. Llests per menjar!

Bon profit!

>La recepta del 15 (abril)

>

Només falten 3 dies pel moment que amb més ganes esperem durant tot el mes: la Recepta del 15. Sobretot després de la sorpresa del mes passat, amb més de 50 receptes rebudes, que ens va dur a tenir un recull impressionant de receptes de crema catalana. Moltes gràcies!!
Recordeu que aquest mes l’ingredient que us havíem proposat per treballar a la cuina eren les faves. Ja teniu les receptes llestes o les idees a punt?
Com sempre, fem un repàs de dates: el dia 15 serà quan pengem les receptes als nostres blocs (tot i que com sempre, podeu posar-les més tard, quan us vagi bé, de fet ja en tenim tres d’apunt per penjar!); el més important, però, és que ens deixeu l’enllaç aquí en un comentari per poder-los tenir controlats. Això és molt important, doncs sinó no sabrem que heu participat a la convocatòria i no us podrem posar al recull de receptes!
Uns dies després, el 20 d’abril, penjarem el nou ingredient que hem triat com a protagonista pel mes de maig.
Us donem gràcies a tots per l’interès que heu mostrat durant aquests mesos per “la Recepta del 15″, i us animem a fer una ullada a totes les receptes que ja hem recollit durant aquestes tres edicions anteriors.
Ens veiem molt aviat!
Ànims, i tots a cuinar!

>Chocolate Bundt Cake

>

Ja fa uns dies que em vaig comprar un motllo per fer bundt cake però no sabia quin fer. Vaig entrar al bloc de la Bea i, finalment, em vaig decidir a provar la seva recepta: “The darkest chocolate cake ever”. Evidentment, no m’ha quedat tan bonica, però és la primera, així que aniré practicant i provant-ne de noves.

A més, ahir em vaig comprar un pedestal. A veure si així les fotos queden una miqueta més lluïdes. Vaig entrar a la botiga a comprar-lo i quan vaig veure el preu, vaig caure de cul. Li vaig dir al noi de la botiga que m’ho pensaria. Vaig sortir de la botiga i, de seguida, vaig trucar ma mare:

-Mama, he trobat el pedestal que jo volia. Però val molt…
I ma mare es va posar a riure i em va dir: – I a mi què em contes? Pensa-t’ho! Tu sabràs…
I li vaig dir: és que és la que jo volia! És el pedestal dels meus somnis! Després te truco!

Total, que vaig entrar a la botiga de nou i el noi em va mirar amb cara de “un altre cop tu…?”.
I li vaig dir que me l’emportava, que m’havia enamorat. I em va estar explicant que aquí ningú compra coses així i que clar, són tan cares perquè les encarreguen a Anglaterra… A mi, m’encanta. Un caprici de tant en tant no fa mal a ningú, no? 🙂

Bé, us deixo amb el bundt cake, que no m’ha quedat tan bonic com a la Bea, però què hi farem!




Ingredients


250 gr. mantega
375 gr. sucre
4 ous
350 gr de farina
1 cullerada de bicarbonat de sodi
1/4 culleradeta de sal
240 ml. buttermilk
60 gr. cacau en pols (he fet servir valor sense sucre, pur)
150 ml. aigua bullint
2 cullerades d’extracte d’ametlla

Com ho fem?

Escalfem el forn i untem amb oli el motlle i el reservem.
En una cassola fem bullir l’aigua. Apaguem el foc i hi aboquem el cacau de manera que quedi ben dissolt i el deixem refredar. Mentrestant, barregem la mantega amb el sucre amb el braç metàl·lic durant uns dos minuts a velocitat lenta. Barregem la farina amb el bicarbonat i la sal i reservem. Batem els ous un a un (no cal que estiguin del tot batuts) i els anem incorporant d’un en un a la barreja. No incorporeu el següent ou si la barreja no ha quedat ben lligada.
Quan tinguem tots els ous barrejats amb la mantega i el sucre, hi aboquem la metitat de buttermilk i de farina i seguim batent. Poc a poc, incorporem la resta de buttermilk i farina i, lentament, anem abocant la xocolata i l’extracte d’ametlla. Podem finalitzar el procés de forma manual intentant que la barreja tingui un color uniforme per tot arreu. L’aboquem dins el motlle i, amb una cullera, ens ajudem perquè arribi a tots els racons.
Enfornem durant uns 50-60 minuts. Per saber si està cuit, punxem amb l’escuradents. Quan l’hàgim tret del forn, el deixem refredar durant, exacatament, 10 minuts i desemmotllem. Deixem refredar i llest per berenar!

>Triangles d’espinacs, bacó, xampinyons i formatge

>Ja fa uns dies que havia comprat la massa fil·lo. Sempre en buscava per les botigues de l’illa però mai n’havia vist. De casualitat, en un supermercat que han obert fa cosa d’un mes, en vaig veure per primera vegada i no vaig dubtar en comprar-ne. Però, si us dic la veritat, ni tan sols sabia que fer. Pensant pensant i mirant per la gastrosfera, vaig veure que la gent feia molts de triangles: de fruita, de verdura, de carn (els típics won ton)… Així que vaig pensar que podia fer una barreja d’ingredients que, més o menys agradessin a tothom. Així que aquí teniu la meva primera experiència amb la massa fil·lo que, espero que us agradi!

Ingredients

12 fulls de massa fil·lo
1 paquet petit de taquets de bacó
500gr d’espinacs congelats
1/ceba
1 pot petit de xampinyons laminats
1 cullerada gran de formatge per untar
2 cullerades grans de mantega
Sal

Com ho fem?

Escalfem el forn a mitja potència. En una cassola bullim els espinacs. Mentrestant, en una paella gran, sofregim la ceba. Al cap d’uns minuts hi aboquem el bacó i els xampinyons. Quan estiguin cuits els espinacs, els escorrem i els afegim al sofregit. En aquest moment, agafem una cullerada de formatge per untar i la fiquem dins la paella sense deixar de remenar. També hi afegim una mica de sal, al gust. Quan estigui tot ben mesclat, podem apagar el foc. Aboquem el contingut de la paella en un bol gran i deixem que refredi. Treiem la massa fil·lo de la nevera uns minuts abans de fer el farcit. Ara, amb la ajuda d’un tenedor, comencem a farcir. Podeu veure com es fa en aquest dibuix, ja que és una mica difícil d’explicar… Ara, fonem la mantega al microones i, amb un pinzell, pintem els triangles. Enfornem sobre paper sulfuritzat o sobre una font apta per al forn. Deixem els triangles durant uns 15 minuts. Quan veiem que estiguin daurats els treiem i deixem refredar. Llestos per menjar.
Si sou vegetarians, podeu treure el bacon i substituir-lo per un altre ingredient o, simplement, eliminar-lo. És una recepta molt versàtil que admet molts farciments, així que l’heu de provar. És un poc pesat i fàcil de menjar que agrada tant a grans com a petits.
Bon profit!

>Brownie

>

Avui us presento unes postres facilíssimes i que agraden a tothom…. Un brownie de xocolata! Fins el moment havia provat moltes receptes però cap em satisfeia. Sempre em quedava molt eixut i als dos dies ja no valia ni un duro! Em sembla que aquesta recepta és la que millor queda. L’he treta del llibre Postres. Curso de cocina para sibaritas. És la única recepta que m’he atrvit a fer. Les altres són espectaculars. A veure si, quan tingui una mica més de temps, m’hi poso d’una vegada i us sorprenc de veritat…
Ingredients
100gr de xocolata fondant
60gr de mantega
3 ous grans
75gr de sucre
30gr de farina
1/2 culleradeta de llevat en pols
Com ho fem?
Escalfem el forn a màxima temperatura. En una cassola aboquem la mantega i la xocolata i deixem fondre a foc lent mentre anem remenant. No cal bullir-ho. Quan estigui, ho deixem refredar. Mentrestant, en un bol gran, barregem els ous i el sucre amb la batedora. Hi afegim la xocolata, la farina i el llevat i ho ben barregem amb les varilles. Utem un motlle rectangular amb mantega i hi aboquem la mescla. Enfornem durant uns 20-30 minuts. Fem la prova de l’escuradents per saber si està ben cuit de dins. Ho deixem refredar i llestos!

Bon profit!

>Pannacotta de xocolata

>

L’altre dia l’Alba va decidir reciclar uns potets de iogurt fen un deliciós flam. Justament, el mateix dia, jo també estava reciclant-ne uns. A més, trobo que són una monada per presentar postres de cullera!

M’he adonat que gairebé tot el que publico són dolços. Crec que hauré de fer un pensament i preparar alguna coseta salada, que arriba l’estiu i no em cabrà el bikini! Això sí, avui ningú ens lleva gaudir d’aquesta pannacotta. Súper light, eh? 😛

Si no us agrada amb xocolata, podeu trobar la pannacotta clàssica, que ja vaig fer fa un temps, en aquest enllaç.

Ingredients

-400ml de nata
-100gr de xocolata de cobertura
-1 sobre de gelatina (2 fulles aproximadament)
-100gr de sucre
Com ho fem?
Aboquem la nata en una cassola a foc lent. Deixem que es vagi escalfant i, quan estigui ja calenta, hi afegim el sucre i la gelatina i barregem amb les varilles contínuament. Fonem la xocolata i l’aboquem immediatament a la cassola. Seguim remenant amb les varilles fins que bulli i apaguem el foc.
Ho aboquem dins el recipient desitjat i ho deixem refredar a l’aire lliure. Quan estigui a temperatura ambient, ho fiquem a la nevera fins que estigui ben quallada.
Bon profit!

>Orangettes

>

Me moria de ganes de fer alguna cosa. M’era igual què, però tenia ganes d’entrar a la cuina. He començat a mirar el que tenia dins la despensa, he remenat els armaris, els caixons… Res. No hi havia gairebé res! M’he deprimit quan ho he vist. Llavors he vist que tenia una mica de xocolata. Bé! Alguna cosa almenys. Però no em servia per fer res molt especial. Llavors he mirat per la finestra i he vist els tarongers ben carregadets. Com us he comentat altres vegades, a casa, anem recopilant receptes per aprofitar totes les taronges perquè en tenim moltíssimes. Igual que de llimones. Així que he lligat les taronges amb la xocolata i aquí teniu dues versions d’orangettes. Unes, fetes amb la pell i la carn de la taronja. Les altres, fetes només amb la pell. I què voleu què us digui? M’agraden tant unes com les altres. La recepta és molt fàcil. Tan sols cal temps. Espero que us agradi!

 

 

Ingredients
-4 taronges grans
-750ml d’aigua
-500gr de sucre
-75gr de xocolata de cobertura

Com ho fem?
Tallem les taronges en rodanxetes. Si fem només la pell, la fem a tires. Ho escaldem durant uns 10 minuts. Si no us agrada molt el sabor amarg de la taronja, repetiu el procés.

Ara, posau aigua a bullir amb el sucre. Aboqueu-hi les rodanxes i la pell i deixeu-ho coure a foc molt lent durant una hora. No s’han de caramelitzar, així que mireu bé que tingui prou aigua durant la cocció. Així mateix, feu-ho en un recipient on les taronges quedin ben cobertes.

Quan hagi transcorregut una hora, treiem les taronges i les pells i les deixem refredar. Ara, cobrim un motlle de forn amb paper sulfuritzat. Si no en teniu, no passa res. Podeu fer-ho directament sobre el motlle. Les enfornem durant uns 15 minuts a uns 200º. Quedaran dures i es veuran ensucrades per sobre. Les treiem, les deixem refredar i les cobrir, al nostre gust, amb la xocolata de cobertura desfeta.

Bon profit!

>Apple pie

>

Avui us presento aquest “Apple pie”, pastís de poma a l’antiga. De fet, però, no tocava presentar aquesta recepta… Però he hagut de cercar un comodí perquè la meva coca de recapte ha fallat. Bé, la coca no ha fallat, devia estar ben bona. Podeu preguntar-ho als meus pares… Us explico: tenia la meva deliciosa coca de recapte preparada. La vaig deixar a casa dels meus pares perquè volia fer-li les fotos allà, però clar, la llum no era massa bona i els vaig dir que faria les fotografies a l’endemà. Total, que no se’n van recordar i la coca ha desaparegut. Això sí, m’han dit que estava la mar de bona.
Judith, Mònica, Yves… El mes que ve guardaré el plat sota pany i clau! Sniff!
Així que… Us deixo amb el pastís de poma i ja em direu què us sembla 😉

Ingredients
-2 paquets de massa brisa
-5 pomes grans
-50gr de farina
-50gr de sucre
-El suc d’una llimona
-1 ou
-2 cullerades de canyella en pols (podeu posar-la al vostre gust o canviar-la per alguna altra espècia)
Com ho fem?
Escalfem el forn a uns 175-200º. Untem un motlle amb mantega i estirem la massa brisa d’un paquet. Ara, pelem les pomes, les hi traiem el cor i les tallem a daus, de forma irregular. Les aboquem en un bol i hi afegim el sucre, la farina, el suc de llimona i la canyella. Ho barregem bé i ho fiquem dins el motlle. Ho escampem de forma que quedi poma per tot. Ara, agafem l’altre capa de massa brisa i la col·loquem a sobre. Podem trenar-la dels costats, deixar-la sense trenar, tallar la pasta restant i fer un dibuix… Com vulgueu! Batem l’ou i, amb un pinzell, pintem el pastís per sobre. Enfornem fins que quedi ben daurat. Deixeu-lo refredar durant, almenys, una hora.
Bon profit!

Us deixo també amb unes fotografies del meu poble. No tenen gaire a veure amb el que la gent coneix d’Eivissa. Per això, m’agrada tant aquest lloc on visc.

>Carrot Cupcakes

>

Ja fa dies i dies que no passo per aquí. Em sento malament fins i tot! No sé si us passa, però tinc la sensació que el dia té poques hores… No puc arribar a tot. I no és que faci res extraordinari… Em preocupa aquesta sensació. Si us plau, digueu-me que també us passa! El que em treu més temps de tot és la universitat. A totes les assignatures ens demanen treballs en grup i clar, fàcil, no és. Entre que hi ha gent que treballa, gent que té fills, etc., és impossible trobar un dia que a tots ens vagi bé… Però bé, anem sobrevivint, que és el que compta!

Tenia tantes ganes d’entrar a la cuina… Però entrar-hi de veritat, no a fregir 4 nuggets perquè no tinc temps de preparar res. Així que m’he animat a fer uns cupcakes  de pastanaga. La recepta, com no, és del web de la Martha Stewart. És una recepta de muffin, però li he afegit la cobertura de mascarpone… I ja tenim un cupcake. Els puristes del cupcake me matarien si veiessin què he fet… Haha!

Bé, espero que us agradi i espero poder tornar ben aviat per aquí!




Ingredients

-1 1/3 tassa de farina
-3/4 tassa de sucre
-3/4 de iogurt natural
-2 cullerades de llevat
-2 cullerades de bicarbonat sòdic
-1/4 de barra de mantega (o oli si ho preferiu)
-1 ou gran
-1/2 cullerada de sal
-5 pastanagues
-1 terrina de formatge mascarpone
-100gr de sucre llustre

Com ho fem?

 Escalfem el forn a uns 175º. Pelem les pastanagues i les triturem. En un bol gran, barregem la farina, la mantega, el sucre normal, la sal, el iogurt, el llevat , l’ou i el bicarbonat.  Podem fer-ho amb la batedora mateix perquè no quedin grumolls. Ara, afegim la pastanaga i remenem perquè tot ben mesclat. Ara, en uns motllos, aboquem la massa i enfornem uns 20 minutets. No cal omplir els motlles fins dalt de tot ja que la massa sempre puja una mica al forn. Podem punxar els muffins amb un escuradents per veure si estan cuits  per dins. Els treiem i els deixem refredar per, posteriorment, desemmotllar-los.

En un bol, barregem el formatge mascarpone i el sucre llustre, amb una cullera mateix, i el posem per damunt el muffin. Podem decorar-lo amb uns filets de pastanaga. A casa, com no ens agrada el frosting de mascarpone, he deixat uns quants muffins sense res. També estan ben bons 😉

Bon profit!